Quan vaig estar en les JIIDE del 2009, a penes es va parlar de l’accés lliure a les dades públiques i aquelles persones que ho plantejaven pareixia que estaven fora de la realitat . Aquelles administracions que ho feien eren minoritàries podríem ficar el cas de Catalunya o Navarra com a Exemples. La majoria es gastaven diners en fer portals de mapes que tan sols servien per a visualitzar les dades geogràfiques, es a dir eren molt boniques però no servien per a realitzar un anàlisis. Ara les coses estan canviant radicalment el IGN ha alliberat gran part de les seues dades i es poden descarregar al Centre Nacional de Descàrregues. Junt a aquest moviment s’han anat afegint amb més o menys força altres institucions com el Cadastre.
En les JIIDEE del 2010, el senyor Juan Pelegrín (D.G.INFSO-Comunitat Europea). Va fer una xerrada molt interessant en la que proposava l’apertura i la alliberació de les dades públiques en concret les geogràfiques. A la Unió Europea es volia implantar aquesta política d’ alliberació total, be si encara no arribava el missatge proposava alliberar-les un preu simbòlic o molt barat. La idea es clara, amb l’alliberació de les dades es crea negoci per a les empreses. S’obrin oportunitat noves que després retorne a l’estat en forma d’impostos i nous llocs de treball. Aquesta alliberació de dades també suposa una igualtat d’oportunitat de les pymes front a les grans empreses, que fins fa poc eren les úniques que podien comprar grans paquets de dades, mentre que les PYMES que no podien accedir a aquestos gran paquets. Finalment l’alliberació de dades també pot suposar un estalvi en infraestructures per a les administracions, doncs el sector privat serà aquell que desenvolupe els serveis mes minoritaris al ciutadà o nous serveis demandats per la societat. En resum l’administració tan sols te que invertir en proporcionar les dades en igualtat de condicions entre el ciutadans i les empreses s’encarreguen de buscar el valor afegit a les dades geoespacials.
