Vora el riu no faces niu

Vora el riu no faces niu. Aquesta es una dita que porta tot un saber popular al darrere. Hui he estat escoltant a la radio a una dona que ha perdut la casa per les darreres riuades a dit més o menys ” el riu no te la culpa, tan sols ha recuperat el lloc que li varem furtar. La culpa els dels polítics que ens han deixat construir en un lloc on tard o d’hora el riu acabaria reclamant-lo”. El riu sempre acaba reclamant el que es seu, quan es veu un riu sec sense aigua, es difícil d’imaginar que algun dia baixarà ple amb força. Un riu sec ens fa pensar que no hi ha perill.

Recorde que al meu poble La Vall d’Uixó es varen gastar vora 3 milions d’euros en un passeig en la rambla del Belcaire. Volien que una rambla mediterrània es convertira en un riu del nord d’Espanya. El desconeixement del riu o el creure que es podia dominar una rambla, va fer que no apreciaren el perill. En quan la rambla va eixir amb un poc de força es va emportar per davant els 3 milions d’euros.

El riu pot ser una força incontrolable, es pot guanyar alguna batalla però tard o d’hora es perdrà la guerra. Les noves tècniques d’actuacions en rius intenten emprar la força de l’aigua, ajudar-se de la voluntat del riu per tal d’evitar unes riuades catastròfiques. Aquestes tècniques poden evitar uns danys greus per riuades a més de costar molt menys de que suposa canalitzar el riu amb murs de contenció. Aquest canvi de conciència va originar en el seu dia La Estratègia Nacional de Restauració de Rius.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s