Fa poc es va celebrar el “6º Congreso Forestal Español” a Vitòria. Es la meua segon experiència doncs vaig poder assistir al cinquè congres. Açò també hem dona la possibilitat de veure els canvis que hi ha agut. Es pot dir que la crisis encara no s’ha notat en el nombre de ponències i posters pero parlant amb alguns dels congressistes veus que els treball presentats no tenen continuació doncs els fons dels que es nodreixen han desaparegut amb la crisis de fet alguns estàvem allí presentant els nostres treballs costejant el viatge i l’estança de les nostres butxaques perquè jo o estem adscrits a eixe grup d’investigació per al que treballàvem. Serà curiós veure el resultats d’ací a quatre anys.
La segona cosa que he notat es que fins fa poc es podria dir que els incendis forestals eren el reis indiscutibles del congrés. Ara pareix que tenen molt avantatge però ha perdut un poc de força. Ja que parlem dels incendis forestals podem dir que no hi ha tant investigació en la simulació i el comportament del foc per a donar pas a la prevenció, el comportament de la vegetació en el post-incendia (repoblació, ajuda a la regeneració i evolució natural). Els incendis forestals van ha estar ahí sempre així que cal estar preparat tant en la prevenció com en el post-incendi. Ja no es parla tant del que es fa durant el incendi i es que crec que en aquest aspecte ja s’ha avançat molt de moment així que a investigació es centra en aquells dos aspectes dels incendis forestals que estaven un poc mes endarrerides. Menció especial per al meu amic Ferran Dalmau (Medi XXI) que ha presentat el seu sistema SIDEINFO y per a David Molinos (ADP) amb la seua polèmica visió de la introducció del Pinus Canariensis ala península per a la resiliència de la vegetació front als incendis (una visió que no compartim des de Signatura 21, però que resulta interessant escoltar-la).
Nosaltres presentarem una comunicació en forma de póster. La investigació que presentarem ha estat baasda l’us de la geoestadística en concret es processos puntuals per a realitzar mapes de riscos d’incendis forestals. Aquestos mapes es diferencien dels tradicionals en que tenen en conter la causalitat dels incendies que s’ha produït en un territori i no tan sols la vegetació. Es tracta de traure avantatge de la gran quantitat de dades sobre incendis forestals que estan en mans de l’administració. Podeu descarregar el póster ací i la comunicació ací.
Un aspecte que esta prenent força i en aquest congrés ha estat representat pru nombrosament ha segut el tema de la biomassa. Hi ha agut ponències de tots els colors la fixació del CO2 en boscos destinats a la producció de biomassa, càlcul de la producció de biomassa, gestió dels boscos per a la producció de biomassa, implicacions ecològiques de l’aprofitament de l’arbre sencer inclòs la fulla en el cicle de nutrients i la fertilitat del sòl. Tot aquest munt d’investigació denota que al darrere hi ha un interés econòmic i que per a moltes zones forestals d’interior aquesta pot ser una via de futur per a la gestió responsable dels boscos. Cal dir que algunes de les ponències sobre biomassa incidien en la importància que aquest aprofitament podria tindre sobre la prevenció dels incendis forestals. Es cert la reducció de biomassa en els nostres boscos pot ajudar a la prevenció dels incendis forestals, però cal una bona gestió per a que aquesta reducció no supose una gestió nefasta dels nostres boscos. Per a evitar aquest panorama cal fer una planificació de la gestió tenint en conter la capacitat productiva dels boscos mediterranis i evitar una regeneració post aprofitament que ens porte a un bosc dens amb una continuïtat de combustible. No obstant continue pensant que pot se la millor solució per ajudar als nostres boscos a evolucionar i evitar eixos rodal de pins amb 10.000 peus per ha que es donen a voltes després d’un incendi.
Finalment hi ha agut un punt de novetat que m’ha agradat molt. Aquest punt ha vingut de la ma del canvi climàtic. Ara ja no es discuteix si hi ha o no ara es discuteix si els nostres boscos sobreviuran a aquest canvi climàtic o com evolucionaran. Respecte a l’evolució dels nostres boscos algunes investigacions apunten a que ja no s’esta donant una regeneració natural d’algunes masses boscoses mes exigents en recursos hídrics, el resultat pot ser que aquestes es desplacen (es regeneren) en estacions mes altes i amb millors condicions deixant pas una vegetació mes xerofítica. Cal destacar les presentacions que es varen fer sobre el consum de recursos hídrics d’algunes espècies. Per exemple Carlos gràcia va apuntar que el Quercus necessiten prop de 3000 litres d’aigua per produir 1 m3 de fusta. Un exemple mes gràfic en el carrascar de Prades dels 570 mm que transpira el bosc anualment 450 s’inverteixen tan sols en la transpiració i sols 120 mm es destina a la producció de nou teixit. Cal encara investigar molt en aquest tema, jo fique l’exemple de les sureres de la Serra Espada per precipitació anual no s’entén la seua existència però, la criptoprecipitació pot explicar la seua presència. resumint ara mes que mai es te que tindre en conter el canvi climàtic quan es plantegen noves repoblacions, dissenyar-les tenint en conter les previsions climàtiques y no tan sols la història climatològica de la zona. Recorde que Això ja ho deia la meua professora de Restauració hidrològica forestal, Leticia López al 1998.
signatura21.wordpress.com 